martes, 24 de febrero de 2015

¡A soñar!

Hoy, que Google nos recuerda que sería su cumpleaños, os dejo con una cita de Rosalía de Castro.
“No importa que los sueños sean mentira, ya que al cabo es verdad que es venturoso el que soñando muere, infeliz el que vive sin soñar”.
¡A soñar!

lunes, 16 de febrero de 2015

Microrrelatos matemáticos 2014

En este enlace podéis encontrar los microrrelatos ganadores y finalistas de 2014, tanto en castellano como en valenciano, de este concurso que organiza la Universidad de Alicante. Aquí tenéis a los ganadores:


En castellano: 



Primer premio


“Veo a mamá y lanzo fantasmas al viento. Formo con barro palabras, recuerdos, ternura. Solamente por su paz heredada vivo” 

Autor: Juan Martín Bächle

Segundo premio

"Fui y salí a mirar tranquila al cálido, verde mar. Sentí profunda esperanza, alegría, abrigando paz al ver amanecer, sola"

Autora: Pilar De la Vega Montero


En valencià:


Primer premi


"Dos i tres i molts corruptes. El fàstic creix més. Poder econòmic, comercial, polític castigats per no ser íntegres"

Autor: Òscar Forner Gumbau

Segon premi

"Era a Roma, i volia escapar-se de petits amors que volen llunyans, enamorats, feliços”

Autora: Andrea García Pons

De los finalistas, los que más me han gustado han sido estos:

“Amó a Lara y quiso dedicarle su último poema. Era dulce, vibrante, impulsivo. Hermosa despedida…”

Autora: Maite Caballero Caballero

“Fui a casa y entré temblando. Su rostro serio, muy tenso, advirtió terribles sucesos. Comprendí que mi fin empezaba aquí”

Autora: María Murcia Sanmartín

“Tot a punt i Jaume, arrecerat al ventre, olora les flors mullades, terrenals... Bressol celestial (per al meu desitjat fill)”

Autora: Rut Tribaldos Martínez



sábado, 7 de febrero de 2015

Silencis


Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh! Quantes nits
acaronant els teus dits febles.
Oh! Quants matins
com el que ara tinc,
tebi com un fil de roba.

Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d´aquell soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d´aquesta tarda.
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.

Oh! Quants matins
entrellaçant-nos com de pedra.
Oh! Quantes nits
com la que ara tinc,
tèbia com la llum d´espelma.

Amagats de tantes veus estranyes,
amb els silencis omplim paisatges.
Allunyats d´aquell soroll tan aspre
ens fem entendre sense paraules.

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit...